LA DISCAPACITAT NEIX EN LA MIRADA DE
L'ALTRE
En
la primera entrada al bloc es va reflexionar sobre si les ciutats estaven o no
preparades amb persones amb mobilitat reduïda alhora que reclamàvem
l'eliminació de paraules plenament discriminatòries que les mateixes persones
catalogades demanen una nova i més adequada terminologia. A més a més de
criticar el model existent de ciutat es va posar el crit al cel amb les
polítiques socials que s'apliquen que com ja s'ha demostrat més d'un cop no
utilitzant les mesures adequades que integrin i eliminin entre altres
impediments les barreres arquitectòniques que existeixen a les en teoria
ciutats modernes o altres problemes latents. Finalment, es varen aportar
pàgines web d’informació.
Doncs
bé, l’objectiu d’aquesta segona entrada serà en primer lloc, explicar una
petita vivència personal i una petita opinió personal vers els fets. En segon
lloc, donaré informació d’algunes actuacions que es produeixen per a la lluita
de la millora de les igualtats per a tots els ciutadans mostrant les pàgines de
principal interès. Per últim, acabarem amb una petita reflexió del que haurem
treballat i deixarem la porta oberta a la tercera i última entrada del blog.
En
el mes d’agost del 2014, com tots els estius, em dirigia de colònies amb
l’empresa encarregada d’organitzar vacances d’oci inclusiu per a persones amb
diversitat funcional a la ciutat de Blanes. El grup el formàvem 30 usuaris i 7
monitors. Entre nosaltres hi havia 4 cadires de rodes i dues persones amb
croses. El grup en teoria hauria de ser 100% autònom però com podeu imaginar no
era del tot cert...
Els
10 dies a la ciutat de Blanes varen acabar sent un martiri, les condicions amb
les quals es trobava la ciutat eran depriments, doncs, l’evidència que la
ciutat estava preparada només pel sector turístic no va trigar molt a fer-se
latent. Al començament anàvem amb el grup per les estretes vorares (caminants, cadires de rodes, gent
amb croses) però després de baixar moltíssimes vorares vàrem decidir tallar un
carrer dels cotxes dels dos que hi havia. Sembla irreal però no, és cert! No hi havia rampes per a poder baixar els
esglaons, o si hi havia una, la següent que estava davant ja no tenia! Per
tant, ja cansats de baixar i pujar cadires (amb motor, que pesant moltíssim) com
ja he dit abans vàrem tallar un dels dos carrils per anar per la carretera i vàrem
passar cada dia circulant per la carretera. I que creus que va passar? Ens vam
trobar amb dos conductors insensibles, egoistes, etc. Que ens van criticar quan
tenien perfectament pas per l’altre carril, quina impotència.
Amb
tot això el que poso de manifest és que la lluita per a la millora de les
ciutats no pot anar només amb aquest camí, sinó que ha d’anar acompanyada d’una
consciència ciutadana que ens faci entendre a tots la importància de la
igualtat a la societat i elimini qualsevol barrera existent.
Cercant
informació trobo de màxim interès esmentar les jornades que recentment es van
realitzar el 7 d’octubre a Barcelona on es va produir una jornada
col·laborativa entre ciutadans, la comunitat educativa de la UPC i algunes
entitats. Aquesta tenia com a principal objectiu d’afavorir “una ciutat per a
tothom” a través de treballar com a punts forts la inclusió social i l’accessiblitat.
Amb el principal suport de l’Ajuntament de Barcelona, professionals de diversos
sectors es varen reunir per a reflexionar i així treballar conjuntament en el
disseny d’una ciutat inclusiva enlloc que exclusiva i limitada per als sectors
més vulnerables.
http://w110.bcn.cat/portal/site/BarcelonaAccessible/menuitem.3212b99726838ceb13078c9520348a0c/?vgnextoid=4d48eeed12fe8410VgnVCM1000001947900aRCRD&vgnextchannel=0000000290652867VgnV6CONT00000000200RCRD&vgnextfmt=formatDetall&lang=ca_ES
