Estan les ciutats
preparades per persones amb mobilitat reduïda?
En el següent blog vull fer una petita reflexió respecte a
la correcta adequació de les ciutats a tots els ciutadans que hi conviuen.
Primer de tot contestar la pregunta que tenim com a títol amb un NO rotund,
segon criticar i advertir que la paraula discapacitats
no serà utilitzada per considerar-la totalment discriminatòria, doncs, res té veure una persona que va en cadira de rodes a
una que no està capacitada. Per això, en parlarem de persones amb mobilitat
reduïda i de com aquestes persones lluiten una dura batalla diària a les
ciutats. Ciutats dirigides per càrrecs polítics amb molt poca consideració que
no porten a terme una autèntica política d’igualtat cap als ciutadans del seu
poble. Doncs, no hem de fixar-nos massa quan caminem per la nostra ciutat per
veure com carrers, entrades a habitatges, escales mecàniques, etc. són
veritables obstacles per a les persones minusvàlides i una activitat
aparentment senzilla com pot ser: anar a comprar, agafar el transport públic,
passejar, etc. Es converteix en un autèntic calvari per aquestes persones que
poden acabar amb un sentiment d’exclusió.
És cert que des de fa uns anys l’equipament d’ajut aquestes
persones ha proliferat moltíssim però encara estem molt lluny i falta molt camí
per recórrer.
En la recerca he trobat la pàgina de l’Agència Catalana de
Turisme on reconeixen el dret a què puguin participar en la vida cultural,
l’oci, el temps lliure i els esports en igualtat de condicions tal com
manifesta l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitats per això s’ha
dut a terme la creació de webs d’informació als usuaris anomenades “Cap a un
turisme accessible per a tothom”.
Tots aquests avenços estan molt bé, però... i la gent
autòctona de les ciutats? Que s’ha de
fer turisme per poder trobar unes instal·lacions adequades a les teves
necessitats?
És a la petita ciutat de Badalona on podem trobar un clar
exemple del qual representa estar en lluita constantment perquè no es vulneri
el dret de les persones, la seva dignitat i puguin gaudir d’equipaments bàsics
a les seves necessitats. Bé doncs, allí hi trobem l’organització sense ànim de
lucre “ deixem de ser invisibles” on mantenen una autèntica lluita dia a dia
amb l’administració per demanar una ciutat sense barreres arquitectòniques que
els permeti ser un ciutadà més. Per això ús recomano l’entrada a la seva pàgina
web on expliquen algunes de les injustícies que es cometen per part de
l’administració cap a ciutadans que paguen els mateixos impostos que tots i que
quan a conseqüència de la crisi han de retallar no se’ls hi ocorre altra cosa
que retallar en ajudes socials i no en els sous dels polítics.
http://www.deixemdeserinvisibles.org
En
ple SXXl UNA AUTÈNTICA VERGONYA...
Hola Oscar, estic totalment d'acord amb el que has publicat en aquesta entrada, crec q no únicament a Badalona hi han obstacles per aquestes persones, sinó que tota Barcelona està plena d'obstacles.
ResponderEliminarTens raó en que és una autèntica vergonya, no s’hauria de permetre que en un país desenvolupat, en una ciutat vanguardista, hi hagin persones que no puguin moure’s lliurement perquè uns prefereixen gastar-se els diners en capritxos que en les necessitats públiques.
Hola Óscar!
ResponderEliminarHem sembla molt interessant l’entrada que has fet ja que molts de nosaltres no ens adonem que grans ciutats no estan adaptades per a tots els ciutadans. I d’aquesta manera ens fas reflexionar sobre com pot haver casos com la fotografia que ens mostres dels nois que ajuden a una dona a baixar amb la cadira de rodes. Hem sembla indignant i vergonyós que trobem casos com aquests. Alhora hem crea molta impotència i ràbia pensar que hi puc fer com a ciutadana? I no trobar respostes o pensar que si però desprès per culpa dels que governen no ens facin cas.
Hem de aconseguir treure totes aquestes “barres arquitectòniques” que nosaltres ni veiem i que per gent amb mobilitat reduïda es un gran calvari com bé tu dius anar a comprar, agafar el metro… Entre d’altres.
Trobo d’imprescindible importància ficar fi aquestes injustícies ja sigui a través dels polítics o per iniciativa del poble. Per ells el fet de que en un metro hi hagi un ascensor és una necessitat primordial.
Cal posar-hi solució URGENT!
Et dono les gràcies per haver-nos fet reflexionar sobre aquest tema.
Adéu.
Jana Perea Planas.
Després de fer la unitat didàctica de diversitat funcional a l'assignatura de Didàctica vaig adonar-me de com és de fàcil no veure les dificultats que tenen aquestes persones per moure's per les nostres ciutats. Malgrat que Barcelona s'ha posat a fer feina en aquest sentit, no és menys cert que en el moment que hi ha obres (per exemple a la Diagonal al costat de la nostra facultat) se'ls faria impossible poder moure's normalment.
ResponderEliminarI ja no només a les ciutats, què hem dius de fer un esport a l'aire lliure i a la muntanya ? Per això, vaig trobar molt interessant una notícia que vaig veure ahir sobre circuits de muntanya inclusius. Està començant a fer-se i el projecte es diu Sumant capacitats. Aquí deixo un vídeo sobre el tema: https://www.youtube.com/watch?v=YJuoaWUv3t0